Lectures i mirades sobre Barcelona

 

The barcelona reader

LECTURES I MIRADES SOBRE BARCELONA

 

La mirada dels centaures

Enric Bou i Jaume Subirana són dos centaures d’acadèmic i assagista. L’un i l’altre tenen currículums dilatats com a docents i investigadors en universitats europees i nord-americanes. Hi han impartit cursos acadèmics i han elaborat “papers” amb la voluntat d’objectivació del coneixement que imposa l’acadèmia. En paral·lel, han publicat diversos assajos humanístics sense defugir-ne la subjectivitat, la fragmentació i l’estratègia divagatòria del gènere. Enric Bou és autor, per exemple, de La invenció de l’espai. Ciutat i viatge (2013) i de Desviacions. Proses de viatge (2013), dos llibres que tenen com a baula de connexió l’exploració del territori (i del desplaçament) i les seues representacions. Per la seua banda, Jaume Subirana ha publicat, entre molts altres llibres, valuosos dietaris com ara Cafarnaüm (2017), un notabilíssim aplec de proses assagístiques.

No és fàcil trobar aquesta espècie de centaures entre universos culturals que sovint es donen l’esquena. Per desgràcia, l’acadèmia, especialment l’europea, tendeix a l’especialització i la descontextualització consegüent de l’objecte d’estudi. La universitat anglosaxona –i ben especialment l’americana, on han treballat Bou i Subirana– fa anys que busca terrenys pluridisciplinars d’investigació, obligatòriament oberts a la innovació permanent. Els anomenats Cultural Studies, d’origen britànic i molt assentats als Estats Units, han facilitat l’aparició de terrenys de cruïlla i síntesi alhora que exploten temes tan complexos com ara l’espai territorial i els factors que el condicionen. Bou i Subirana són pioners en l’obertura d’aquests d’estudis fruit de la hibridació sense prejudicis. Tots dos s’han convertit, de fet, en impulsors d’àrees de coneixement que s’enriqueixen amb enfocaments provinents de la Semiòtica o la Sociologia del Coneixement i de la Cultura, entre altres. El llibre que ens presenten és el resultat, en conseqüència, d’una visió panoràmica, entre el rigor acadèmic i l’especulació de l’assagista. Una visió que recupera, si bé ho mirem, la mirada humanística del coneixement.

Les lectures culturals de Barcelona

Bou i Subirana ens ofereixen un magnífic aplec de proses produïdes en anglès sobre la ciutat de Barcelona, objecte d’estudi compartit per tots dos des de fa anys i, alhora, ciutat de naixement i referència també compartida. Un llibre d’àmplia obertura de compàs en les contribucions que hi recull. La ciutat és, per definició, una creació complexa i la seua interpretació exigeix, com és natural pensar, la pluralitat de les ways of seeing de què parlava John Berger. Barcelones, en deia Manuel Vázquez Montalban, per a expressar aquesta actitud plurifocal d’observar la realitat i d’encarar l’objecte d’estudi.

Els escrits reunits provenen, obligatòriament, de diferents contextos geogràfics i culturals perquè Barcelona ha esdevingut un nus de lectures encreaudes i, en conseqüència, de mirades autòctones i al·lòctones que es barregen en un flux sovint laberíntic. Ben mirat, una ciutat és una xarxa de vincles –arquitectònics i urbanístics, socials, culturals, cinematogràfics o literaris, posem per cas– que la converteixen en alguna mena d’imaginari per als seus habitants –i també per als forasters– que, alhora, la reinventen d’acord amb la pròpia mirada. “Totes les lectures són lectures errònies”, ens va ensenyar Umberto Eco. Per això mateix, cadascú té la pròpia idea de Barcelona. Barcelona és, per a uns, La ciutat dels prodigis, d’Eduardo Mendoza, La vida privada, de Josep Maria de Sagarra, La Senyoria, de Jaume Cabré i tots els registres de Juan Marsé, amb El embrujo de Shangai al capdavant. Com Nova York és, entre moltes altres aproximacions, La foguera de les vanitats, de Tom Wolfe, el Manhattan de Woddy Allen, Una història del Bronx, de Robert de Niro o el Taxi Driver, de Martin Scorsese. I París és Le ventre de Paris, d’Emile Zola, Notre-Dame de Paris, de Victor Hugo o les aventures del comissari Maigret creat per George Simenon. Barcelona és, finalment, una construcció sargida de missatges i significacions culturals provinents també de la literatura i les Belles Arts, el cinema, el futbol o la gastronomia i l’arquitectura que se superposen i s’entremesclen.

Al pas dels anys, Barcelona ha esdevingut, ens recorden els editors d’aquest llibre, matèria d’investigació i d’ensenyament en congressos, cursos i seminaris pluridisciplinars. Per això, el llibre de Bou i Subirana contempla Barcelona com una city of cities inacabada, com una mena de work in progress. The Barcelona Reader. Cultural readings of a city és, en conseqüència, una miscel·lània de textos que els editors del volum han catalogat en 5 àres de coneixement transversals que s’entrecreuen i fan palesos els diferents vectors “identitaris” de la ciutat: City, histoy and territory, City and society, Art, architecture and the city, The Olimpics Games and the city i, finalment, Literature, cinema and the ciy.

En primer lloc, hi ha cincs assajos –fimats per Robert Davidson, Ferran Sagarra, Jaume Subirana, Felipe Fernández-Armesto i Colm Tóibín– que analitzen la relació de la població amb el territori i la modificació d’aquest darrer a través del temps, incloses les pràctiques del desenvolupament i la destrucció més o menys creativa dels barris i carrers. Les intervencions urbanístiques a Barcelona dissenyades per Ildelfons Cerdà o Oriol Bohigas, cadascuna al seu nivell, van generar canvis de gran impacte sobre els sistemes cultural i simbòlic de la totalitat de la ciutat. De fet, la restauració o l’enderrocament de barris, illes de cases o edificis tenen conseqüències socials perdurables. Al seu torn, els usos (re)assignats als barris canvien també els vincles comunicatius i emocionals de la vella i també de la nova població, i reconfiguren la mateixa cultura urbana.

El segon bloc –a càrrec de Brad Epps, Alejandro Quiroga, Gary Wray McDonogh i Elisa Martí-López– comparteix la reflexió sobre les identitats més específicament culturals, inclosa la futbolística, i la seua relació dialèctica amb una identitat catalana més general i, en conseqüència, més complexa. Com és sabut, la identitat generada pel FC Barcelona ha assolit, especialment a partir del tardofranquisme, un gran impacte “glocal”, ja que el FC Barcelona és la primera entitat civil del país, però també el primer element d’identificació exterior de la ciutat de Barceloana i, ben sovint, de Catalunya. També el primer factor “identitari” de la llengua catalana fora dels Països Catalans, si bé ho mirem. La coincidència dels èxits esportius de Josep Guardiola i la generació de Xavi, Iniesta i Messi va crear un cercle virtuós entre excel·lència futbolística i la llengua, que es realimentaven entre els rectangles de joc i totes les sales de premsa del planeta futbol. Aquest segon apartat del llibre es completa amb la reflexió sobre altres espais identitaris com ara els cementeris o el Liceu que responen a lògiques distintes i ben suggeridores per a l’investigador social. Els cementeris aporten significat com a lieus de mémoire de la col·lectivitat. El Liceu, per la seua banda, identifica i reuneix les good families de la ciutat en actes i rituals de classe que marquen una certa “distinció”, per dir-ho amb el concepte de Pierre Bourdieu.

En tercer apartat –a càrrec de Jordi Falgàs, Marià Marín i Jordana Mendelson– centra l’interès en l’art i la representació de Barcelona que en resulta de les seues manifestacions. En l’art de Gaudí i Picasso, en primer lloc, però també d’altres artistes que han generat una certa idea de la ciutat en els respectius camps d’activitat. Els modernistes, al capdavant, ja que la seua tasca va deixar un gran substrat en la configuració de la imatge de Barcelona en un moment històric, per cert, en què les relacions entre Barcelona i París –la capital cultural de l’època– van ser determinants per als “temps moderns”.

Per la seua banda, Donald McNeill i Joan Ramon Resina paren atenció a l’impacte dels Jocs Olímpics del 92 i el Fòrum de les Cultures posterior, potser els dos esdeveniments de major impacte global sobre la ciutat de Barcelona: des de l’ordenació territorial i urbanística fins a la creació d’una cultura urbana considerada moderna. En aquests grans esdeveniments connexos, s’assenta, al nostre entendre, la Barcelona actual. Aquella aposta de transformació de la ciutat preolímpica és l’origen de Barcelona com a destinació turística de masses, dins de la xarxa de les global cities del món interconnectades per l’aviació, els satèl·lits geoestacionaris i la tecnologia digital que trenca els vells conceptes de temps i espai. Una de les novetats d’aquest model postolímpic és que la ciutat ha adquirit dinàmiques cosmopolites que superen lògiques diguem-ne tradicionals. El turisme massiu n’ha estat una de les conseqüències més visibles, amb totes les externalitats negatives –per dir-ho com els economistes– que comporta. Al marge de la consideració com a pràctica sociocultural, el turisme és una activitat econòmica de gran impacte sobre tota l’estructura productiva i el model social i cultural en què es produeix.

El darrer apartat del llibre –a càrrec de Josep-Miquel Sobrer, Stewart King i Benjamin Fraser– aplega textos d’un gran atractiu assagístic i literari que posen l’interès precisament en les representacions literàries i cinematogràfiques de la ciutat. En el llibre La invenció de l’espai, Enric Bou ja havia estudiat la ciutat i les seues representacions a través dels textos d’autors com Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga o Eduardo Mendoza, entre altres. La literatura i el cinema, almenys per a unes certes generacions, han estat factors determinants per a la recreació dels nostres imaginaris urbans. Cadascun de nosaltres té, de fet, una Barcelona al cap, mediatitzada, com és natural pensar, per les pràctiques literàries i audiovisuals que ens oferia la indústria cultural de la qual érem clients. Al capdavall, Barcelona, com qualsevol ciutat, és un llibre, una pel·lícula, un edifici, una cantonada o l’estadi de futbol on vam deixar fixats bocins de la nostra biografia, ara convertida en memòria. Barcelona és, finalment, una baula, un link de connexions, un shoping center i un lloc de memòria, tot alhora.

Bou i Subirana, amb l’ajuda d’una vintenta d’acadèmics i d’assagistes de primer nivell, han convertit Barcelona en un camp d’estudi d’interès creixent. La complexitat de la ciutat exigia, com diem, coneixements múltiples. La mirada que ens presenten els investigadors-assagistes és fruit d’un marc interpretatiu que els autors perfilen en la mesura que el practiquen.

Ressenya del llibre The Barcelona Reader: Cultural Readings of a City.

Enric Bou i Jaume Subirana (Ed.), Liverpool University Press, 2017.

Publicada a la Revista l’Espill, núm. 57, Tardor, 2017, Universitat de València.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s