Espill d’Insolències

ESPILL

 

25-VII-93

(Escrit avui fa 25 anys justos)

A propòsit d’un reportatge televisiu, em revé, ara, després de massa anys, el nostre viatge pels països de l’Est. I, especialment, la visita a la ciutat parisenca i veneciana de Leningrad, antiga Petrograd i també Sant Petersburg.

Recorde que, quan vam visitar l’Hermitage, l’antic Palau d’Hivern, ara convertit en el Louvre local, vaig seguir l’explicació de la guia sense perdre-me’n detall. I la sorpresa va ser tal davant de les seues raons que, amb una curiositat sense dubte malaltissa, em vaig trobar en l’obligació de preguntar per l’oblidat Lev Davidovic Bronstein, àlies Trotski. El silenci desdenyós i hermètic de la funcionària va ser més malsonant i fonedís del que hauria merescut la meua innocent pregunta.

Si aquell pobre desgraciat no té dret ni a una miserable citació per als turistes desfaenats, què n’ha quedat de la revolució permanent i l’estratègia soviètica de la Quarta Internacional? Dies abans, en la primera part del viatge, havia buscat llibres de Kafka per la ciutat de Praga: ningú no el coneixia tampoc. I passejant passejant me’n vaig topetar amb la tomba, al cementeri jueu. De Trotski, ni això. Potser Trotski no era al Palau d’Hivern aquell dia d’aquell any que ningú no recorda?

Que fàcilment ens oblidem de tot.

Publicat dins el dietari Espill d’Insolències, Ed. Bromera, Alzira, 2001.

https://bromera.com/publicacions/57-graella

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s