Sándor Márai

Marai

Aquests dietaris corresponen als darrers anys de vida de l’autor. El fet, com és natural, s’hi deixa notar. La melangia i la desesperança hi suren a cada pàgina. Amb la contenció, això és cert, d’un home educat en els valors de la burgesia il·lustrada. La pèrdua es converteix en material literari de primera mà. En l’entremig, hi destaca la lucidesa i la serenitat davant del temps que se’n fuig. La malaltia i la mort de la dona de l’escriptor són apunts d’alta emoció, aborronadors. La decadència i l’envelliment es converteixen també en literatura sense indulgència ni autocompassió.

Malgrat tot, la recerca de la bellesa estètica hi és transversal com una post de salvació biogràfica. Es tracta, finalment, d’un llibre de valors ambivalents. A estones, lluminós; i unes altres, a un pam de la fosca tenebra. Com la vida mateix. Sobretot per a aquells escriptors que no entenen la literatura com un substitut paral·lel a la vida, sinó com una vida dins de la vida.

Márai és un dels grans en el pedestal de la millor literatura del jo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s