Manuel Baixauli

Baixauli

He de dir-ho de seguida. Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és, al meu entendre, un dels gran de la literatura actual. Perdonen vostès que remarque un implícit: de la literatura, no solament de la literatura catalana. La prosa de Baixauli mereix atenció per ella mateixa, al marge de la llengua en què l’escriu. Els temes en què es fixa, els enfocaments –originals i innovadors– i les obsessions d’aquest centaure d’escriptor i artista plàstic, ens presenten una mentalitat radicalment moderna –en el millor sentit del concepte. Que visca a Sueca o a San Francisco és una pura circumstància que no altera la seua grandesa creativa. Ho va demostrar en Espiral, un llibre de relats, després refet, reescrit –com qui pretèn reescriure el propi passat. Ho va confirmar en Verso, que va merèixer el premi Ciutat d’Alzira l’any 2001, un producte híbrid i ple de matisos: una creativa barreja de gèneres i estils literaris, com una metàfora de la personalitat complexa, d’obertura de mires sense renúncia a què aspira l’escriptor global i cosmopolita. Manuel Baixauli s’encimbella definitivament amb una obra al meu parer redona com poques en el nostre entorn: L’home manuscrit (Premi Ciutat de Mallorca, 2006), que condensa tots aquests tres de la modernitat més radical –no solament literària. Després va vindre La cinquena planta, que, a mi, em va recordar de seguida Franz Kafka, i que vaig llegir de manera compulsiva, a estones angoixat, unes altres emocionat per la delicadesa de l’escriptor. La cinquena planta és un llibre angoixant, certament, però alhora ple de llum, de recreació literària del propi món i farcit de vida plena, d’esforç i d’esperança. Un llibre originalíssim que justifica una carrera literària. Finalment, que jo sàpia, va arribar, Ningú no ens espera, un llibre que recull les col·laboracions en premsa de Baixauli. Les vaig seguir al seu dia, si no totes, la majoria, sempre amb interès. Ara les tinc ací, a punt, “Sota la morera”, per llegir-les en format de llibre, com la proposta assagística que és, com el punt de vista de Baixuali sobre la realitat que el i ens rodeja.

Faces vostès el favor de llegir aquest sant home, Manuel Baixauli, un escriptor de primeríssima línia. Un gran!

Supose que quan ens veiem pagarà la cervesa!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s