La cultura també és un mercat

SETMANA.jpg

(Un article de fa 2 anys que podia haver escrit avui mateix)

Diumenge passat, vaig visitar a Barcelona la Setmana del llibre en català, que dedicava el dia a la Collita valenciana. La presència d’escriptors i editors del sud de la Sénia era nombrosa i de qualitat. Com que «tota collita vol aire», la iniciativa de presentar-se, un any més, a la capital del nostre àmbit cultural és una excel·lent iniciativa, al marge del resultat econòmic a curt termini. Al capdavall, sense el mercat del nord, els valencians renunciaríem a una massa crítica imprescindible per a la maduració de les nostre empreses i productes culturals. Com si els flamencs deixaren de costat el mercat holandés. Una temeritat estratègica.

Malgrat les inflamacions patriòtiques, l’anàlisi del mercat cultural i el model de relacions comercials que implica és un tema quasi inèdit entre els analistes de la “qüestió nacional”. Per als valencians, però també per als catalans, que sempre han concebut el País Valencià com un mercat secundari. Com els espanyols conceben Colòmbia o Mèxic, posem per cas. La prova més evident és que la política comunicativa realment existent entre els Països Catalans s’ha limitat durant dècades a alimentar virreis del nord que havien de mantenir la flama de la catalanitat simbòlica als territoris dels sud i a promoure quatre representants indígenes de la cultura sudista en la metròpoli culta, desvetlada i feliç. Una política típicament neocolonial que s’ha aplicat al món del llibre i la premsa escrita, de la televisió i els seus programes, del cinema o de la música i la cançó. I tant se val que parlem de governs convergents o tripartits, no ens enganyem!

Hem de saludar com una excel·lent notícia que l’Associació d’Editors del País Valencià mire de trencar aquell model i d’aplicar-ne un d’alternatiu basat en la promoció de les mercaderies culturals valencianes al marge del color ideològic o familiar dels seus creadors i empreses. La Setmana n’és un bon exemple, certament. Darrere hi hauria d’anar l’intercanvi de senyals televisius i radiofònics, l’ampliació de les xarxes de distribució de la premsa, la integració dels circuits de teatre i música o la multiplicació de les fires i trobades de promoció mútua. Al capdavall, el sector de la comunicació i la cultura és –hauria de ser!– una peça clau per a la definició d’un patró de desenvolupament en què les indústries culturals han d’ocupar bona part de població activa i ajudar a crear el que Richard Florida anomena “entorns creatius”. L’orientació (i l’evolució) de la societat postindustrial en què vivim depén, almenys parcialment, de la indústria cultural compartida. Més enllà de l’enfocament “ideològic” de l’activitat cultural (que sovint amaga una concepció elitista) la dimensió econòmica (industrial i comercial) és un fet empíric que el neoregionisme (del sud i del nord) no hauria d’enterbolir amb meliquismes de vora séquia.

Almenys des d’Adorno i companyia, sabem que l’essència de les indústries culturals n’és el caràcter comercial, i la seua llei de ferro la validació dels productes al mercat. La comunicació i la cultura són, al món actual, una àrea productiva creixent al marge també del valor ideològic o discursiu. És en el terreny del mercat –de l’oferta i la demanda i tots els factors aparellats– que cal donar la batalla de la cultura –de la literatura, en aquest cas– si no volem reduir-la a la prestatgeria del folkkore amable. No hi ha prou a escriuré bé o molt bé, com és el cas dels escriptors que vaig saludar a Barcelona. Cal editar-ne bé l’original, distribuir-lo adequadament pels punts de venda finalistes i promoure’l millor que la competència amb totes les armes del màrqueting. “La cultura és, alhora, la fàbrica i el refugi de la identitat”, ens ha ensenyat Z. Bauman. Els creadors, els productors, els distribuïdors, els mitjans de comunicació i, finalment, els consumidors, en som responsables. «A la collita se veurà el fesol», diu la saviesa popular. Només falta que el paguen pel que val!

Publicat al diari digital La Veu del País Valencià el 7 setembre de 2016:

http://opinions.laveupv.com/toni-molla/blog/8053/la-cultura-tambe-es-un-mercat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s