Assaig divulgatiu contra la penombra

image

Acabe de llegir La edad de la penumbra, un magnífic llibre de Catherine Nixey que em va regalar el meu amic Ximo per al meu darrer natalici, el juny passat. És un llibre típicament anglosaxó, assaig divulgatiu, de gran obertura de compàs. La nostra tradició llatina, tan aristocràtica, no sol conrear la divulgació d’alt nivell com fan els anglosaxons, una llàstima. Em fa l’efecte que és un altre dels forats de la nostra cultura –no solament literària.
El llibre de Catherine Nixey, periodista del Times, fa un recorregut històric a la recerca de les arrels de la intolerància del cristianisme amb les cultures clàssiques precedents. Un llibre documentadíssim que posa la cultura –la política!– catòlica contra les cordes, ja que dibuixa clarement el seu paper puntal en la construcció de les mentalitats fanàtiques i antidemocràtiques de què som fills els llatins, nosaltres. Un llibre que documenta el paper actiu del cristianisme en la destrucció del món clàssic precedent: “Pompeya fue sepultada dos veces: una por el Vesubio y otra por la cultura cristiana”, diu com si res.
Ben mirat, la nostra cultura és filla de les tradicions greco-llatines, primer, i judeo-cristianes després. Les segones s’han imposat sobre les primeres, amb totes les conseqüències que això ha comportat. Es tracta, al meu entendre, d’un llibre d’obligada lectura per a tot aquell que vulga mirar-se el passat d’una manera crítica, sense tòtems ni axiomes intocables: “En el Imperio Romano hubo momentos de intolerancia religiosa, por supuesto, pero el hecho diferencial está en que la cristiandad llevó esa intolerancia a un nivel que no se había visto antes y del que el mundo aún no se ha recuperado”, hi sosté l’autora, proves documentals en mà. “Por primera vez en la historia la forma en que nos definimos como seres humanos (hombre, mujer, griego, romano, hombre libre, esclavo…) fue por si éramos o no cristianos. Todo se reducía a esa dualidad. Y muy pronto todo aquello que no fuera definido como cristiano se convirtió en inaceptable”.
Un llibre imprescindible, finalment, per a entendre també el retard científic de la nostra civilització, atenallada per les mateixes mentalitats religioses. No oblidem que, a Europa, fins la Revolució francesa, no es posarà en dubte el poder absolut de l’església i de les monarquies còmplices. No oblidem tampoc que a Espanya, la Inquisició no la va abolir cap dirigent espanyol sinó Napoleó!
Vés a saber per què, el llibre de Catherine Nixey me n’ha recordat un altre també de cultura britànica: Una breve historia de casi todo, un llibre de Bill Bryson que em va recomanar al seu dia Pepe Zamit, el meu millor lector. El vaig llegir amb amb retard, que és la regla de la meua existència, sempre una mica fora de punt i d’hora quant a l’actualitat de les modes, incloses les literàries. Prosa lluminosa, en qualsevol cas, didàctica i rotunda. Jo coneixia Bill Bryson com a escriptor de viatges i això es deixa notar. El llibre no és sinó un viatge apassionat per l’univers i el miracle de la vida, complex, ric, prodigiós. Un llibre fàcil de llegir, cosa que ja és molt, en aquesta terra de prosa críptica i laberíntica. Una prosa periodística diàfana i entenedora, sense pirotècnia verbal. De fet, això hauria de ser una condició inexcusable sempre –més encara en un gènere “didàctic” com és –o hauria de ser– l’assaig.
Dos llibres, com dic, de caràcter “divulgatiu”. El caràcter expositiu no els trau, però, un nivell “interpretatiu” ben suggeridor i a voltes polèmic, cosa sempre d’agrair. Però, a més, aporten el suficient punt de sal subjectiu –sempre necessari en un escrit amb pretensions valoratives– perquè interesse a les minories que solen llegir (no sé si comprar) aquesta mena de literatura. Vostès mateixos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s