L’etern retorn de l’extrema dreta

El retorn de l’extrema dreta esguita tot Europa. La crisi econòmica i l’erosió de l’Estat del Benestar, d’una banda, i els darrers desplaçaments arreu del continent de refugiats econòmics i polítics, de l’altra, tornen a l’actualitat l’auge de partits antidemocràtics i xenòfobs. De fet, el reviscolament del vell feixisme, ara amb rostres i actors nous, s’ha convertit en la pedra de totc de l’actual model europeu i amenaça de capgirar l’estabilitat a països de tradició democràtica com França, el Regne Unit, Dinamarca o els envejats països nòrdics –el “nord enllà” on, segons el poeta, la gent era culta, lliure devetlada i feliç.

Els discursos ja consolidats del Front Nacional francés, d’Alba Daurada a Grècia o l’FPÖ suec i altres partits equivalents es reprodueixen pel territori que va inventar la democràcia amb preocupants símptomes de retorn als dies més foscos de la nostra història. Fins i tot l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, marca els refugiats per la guerra de Síria amb l’estigma de la sospita injuriosa –”la mayoría no son trigo limpio”– amb el mateix argumentari, si fa no fa, que fa servir Marine Le Pen a França o la triomfant dreta polonesa ultraconservadora (i catòlica) de Kaczynski. El triomf de Cameron al Regne Unit també s’explica, en bona part, pel seu gir a la dreta després dels resultats de les elecciones europees, ja que el partit euroescèptic i antiinmigració UKIP va aconseguir el 29% dels vots. A Àustria, Rússia, Holanda o Hongria, les diverses conovocatòries electorals no fan sinó confirmar el creixement de l’extrema dreta. El fet esdevé especialment cridaner a Flandes, Noruega, Finlàndia o Dinamarca, països amb un Estat del Benestar sòlid que han generat partits radicalment populistes i discursos proteccionistes de rebuig a l’estranger.

No en sé el contraverí, per descomptat. De fet, l’acorralament de la bèstia sol augmentar-ne les simpaties. Però el nacionalisme interior –passeu-me la redundància– i els discursos de la por davant de les amenaces exteriors –reals o inventades– són els factors més visibles d’aquesta metàstasi degenerativa dins de l’Europa benestant. Com dic, l’orgull patri que tot ho justifica sempre s’inflama per l’existència de l’altre —real o imaginat, insistisc. Són comportaments regulars ací i allà, d’alt rendiment mobilitzador. Però em fa l’efecte que els vells i també els nous moviments feixistes, com els arbres, s’han d’adreçar de petits. En aquest sentit, el sistema polític democràtic europeu hauria d’actuar amb una certa urgència. En acabant, aquest moviments solen arrelar entre les classes mitjanes –ara més emporuguides que mai per la pèrdua de posició social–, espai social on sol coure’s la crisi civil on fermenta el feixisme en quasevol de les seues expressions. Tot això sense comptar que aquests moviments de caràcter populista radical, sovint, són alimentats pels uns i pels altres per erosionar el suport electoral i social de l’adversari. No oblidem que, al seu temps, Le Pen va ser engreixat per Mitterand precisament per mirar d’erosionar la dreta francesa. Però la bèstia té vida pròpia i no atèn d’agraïments i circumstàncies tàctiques dissenyades pels aparells dels partits polítics i els seus intel·lectuals orgànics. El monstre esdevé incontrolable i el resultat, a França, per exemple, és ara la filla d’aquell Le Pen, molt ben situada, per cert, per guanyar les presidencials vinents.

En tots els casos, el factor que engendra aquestes opcions és l’explotació de la por davant del canvi, de la por de les pèrdues que el canvi pot representar: de la por de l’avenir, que és el desconegut, per definició. Ara multiplicades per fenòmens socioculturals i econòmics inèdits davant dels qual el ciutadà benestant se sent indefens –i més emporuguit. La globalització, amb fenòmens com ara les delocalitzacions, les desregulacions normatives (amb les pèrdues de drets adquirits) i les migracions de diferent procedència en són les més visibles. La novetat del fenòmen és que el rovell de l’ou discursiu ja no és només territorialista i sobiranista, sinó social. Saben perfectament que els primers sectors amenaçats per la nova mà d’obra d’importació són les classes subalternes i mitjanes autòctones. D’ací el recurs a enfrontar els seus interessos i els seus drets com a treballadors amb el dels nous forasters que els amenacen en forma de competència en els llocs de treball i els salaris. No solament està en perill la vostra identitat, sinó també el vostre lloc de treball, esdevé la consigna definitiva. Tot això no seria possible sense els estigmes correponents, sense l’acudit de jueus, de negres, d’emigrants, d’andalusos, de catalans o d’homosexuals que tanta gràcia solen fer a segons quina concurrència. Sense el bufó de la cort i l’intel·lectual messiànic que, de tot això, en fa discurs ideològic i sovint patriòtic.

Jo, com dic, no en sé el contraverí, que no siga l’esforç il·lustrat, l’educació pedagògica pacient des de l’escola, des dels mitjans de comunicació –des dels aparells ideològics d’estat, en dèiem abans–, des de la fàbrica, des de la família i els casals, des de la trona de les esglésies –ai!– i des de la societat civil. Però, això potser són somnis d’antic mestre d’escola, de moralista més o menys d’esquerres enmig d’una lògica intoxicada. El darwinisme biologista i social ha impregnat les nostres ments fins a convertir-nos en guardians d’una superioritat imaginada que una selecta cort d’escolans d’amén fan circular entre els plecs més boirosos de l’opinió pública. La política democràtica formal és només una part de la solució. No mirem cap a un altre lloc perquè els bàrbars ja són ací, entre nosaltres, els europeus.

Publicat el 28 d’octubre de 2015 al diari la Veu del País Valencià.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s