La maduresa?

Quadern

(Escrit avui fa 13 anys)

18 d’octubre

De vegades arribe a pensar que tinc gustos de jubilat i debilitats senils com alguns dels meus escriptors preferits. M’agraden més els matins que les nits i la felicitat lluminosa del primer cafè que no la copa de matinada, per suggeridora que puga presentar-se. La meua idea de la felicitat té a veure amb l’autocontrol i la cautela, d’acord amb aquell consell d’Horaci a Leuconoe: Carpe diem, quan minimun credula postero (gaudeix avui, desconfia de demà), que no faça mal a ningú. “Gaudeix i fes gaudir sense causar dany ni a tu ni a ningú: això és, al meu entendre, tota la moral”, segons Sébastien Roch Chamfort. Si alguna cosa ens exigeix el nostre món és aprendre, d’acord amb la màxima d’Enrique Gil Calvo, que hem nascut per a canviar. “Saber envellir” –va escriure Amiel– “és l’obra mestra del seny i una de les parts més difícils de l’art de viure.” Sóc, per la mateixa raó, una persona a qui agraden més les segones vegades que les estrenes. En la primera sempre es perd molta energia en el tempteig, en la descoberta. “El gran moment de l’amor és el d’abans de començar. La prehistòria del sentiment”, assegura, críptic com mai, Josep Pla. Alguns diuen, en aquesta direcció, que les relacions presexuals són més riques que les obertament sexuals. “La carn vol carn, no s’hi pot contradir”, ens havia avançat, contràriament i sàviament, Ausiàs March, nítid com el desig que expressa. “La primera lectura –com el primer amor– és la veritablement important, i les relectures tenen sempre alguna cosa de matrimoni en segones núpcies. Poden ser felices, poden ser excepcionalment fecundes, però mai –o gairebé mai– hi subjau el descobriment apassionat.” Això ho manté el meu admirat Martí Domínguez. Però jo no tinc cap por a “la desil·lusió, a trencar l’encant d’aquell record”, com li ocorre a Martí. Ben al contrari, espere amb deliri el reencontre, que mai no és tal, si bé ho mirem. Jo, de fet, mai no vull tornar “com si fóra la primera vegada.”

Com Julio Caro Baroja, “m’he habituat a un cert ordre i rigor en la vida quotidiana”, també en els plaers confessables. Potser, senzillament, per allò, tan valencià, de, “a mi, no em fotran!”, que és l’exacta definició indígena de l’escepticisme. Els avantguardistes solen viure amb urgències, per les vores dels penya-segats. El resultat solen ser existències aturmentades, pulsions negatives i una certa atracció fatal pel no-res. “Morir és un art”, escrivia Sylvia Plath. I, en efecte, la vida té un costat fosc, bé que ho sabem. Però en té un altre de lluminós. Algunes de les millors pàgines que he llegit responen a l’espiral del turment i del drama íntim. Per contra, com assenyala Fernando Savater, “el gran misteri de la vida és que, a pesar de ser terrible i acabar malament, pot viure’s amb alegria. No hi ha cap misteri ni cap altre premi que l’alegria sense per què, contra els perquè.” En contra de la sensació d’urgència que ha dirigit la vida de les elits de la meua generació, jo preferisc, com dic, la vida matisada que representa el “n’allez pas trop vite” de Marcel Proust. Precisament per això mateix, mantinc una fe militant en la vida per damunt de les tragèdies, les desventures i les convulsions que ens envolten. I reivindique el dret a l’”alegria de viure” de què parlava Clément Rosset per oposar-se al seu amic Émile Cioran. “Ningú no ens demana que vivim exactament la vida en rosa, però tampoc” –afegeix Vila-Matas– “la desesperació en negre.” I citant Montaigne, continua: “No faig res sense alegria.” I, amb l’oblidat Foucault, remata, definitiu: “No cregues que perquè ets revolucionari has de sentir-te trist.” I, en efecte, la la tristesa “byroniana“ de què parla Bertrand Russell, ha estat  una estètica suïcida, que hem vist de massa prop. Per això, precisament, m’esforce a aconseguir l’objectiu utòpic de poder afirmar, com Pablo Milanés, que “no m’he fallat mai”.

 

Aquest text forma part del dietari Quadern d’entretemps, Ed. Perifèric, 2007.

Si us interessa, el podeu demanar a :

http://perifericedicions.com/brand/toni-molla/

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s