Tot entra en el pes

978840905271

(Us deixe, com un avanç personalíssim, el que sens dubte és el text més íntim del llibre de les proses híbrides que he titulat Tot entra en el pes).

 

Ma mare va faltar el segon dia de Nadal, a casa, als braços del meu germà. Feia dies que no es trobava bé. Cada nit, els meus germans o jo anàvem a ajudar mon pare a gitar-la. Aquella nit em corresponia anar-hi a mi. Vora les nou, el meu germà em va telefonar per dir-me que no calia que hi anara, perquè ell, que viu a la vora, hi havia passat a fer una miradeta. Nosaltres érem a Foios, sopant a ca Ximo i Rosario. Va sonar el mòbil quan ja érem a taula. “Toni, vine-te’n”, em va ordenar enèrgicament el meu germà. “La mare, la mare, vine-te’n, que la mare se’n va”. Supose que no vaig tardar ni deu minuts a arribar a ma casa —a la casa dels meus pares. El portal de baix, al carrer del Sol, era obert. Vaig pujar tan ràpidament com vaig poder. Em vaig trobar la meua germana al replà del primer pis. “No hi ha res a fer. La mare s’ha mort”. Vaig entrar corrent a casa. Mon pare, desencaixat, era dret al menjador, al costat de la cadira de braços on solia asseure’s ma mare, amb la mà esquerra agafant-se el front com feia quan tenia una preocupació que no sabia com resoldre. La llum de l’habitació dels meus pares era encesa. Hi vaig entrar sense fer soroll, com qui demana permís. Ma mare era estirada a la vora dreta del llit, al seu lloc, immòbil, com si s’aguantara la respiració. Tenia un rictus serè. Li vaig posar la mà al front en un acte inconscient, com em feia ella a mi de menut, ritualment, quan jo li deia que no em trobava bé. Encara era calenta. Li vaig agafar les mans, ertes, inexpressives. Va entrar-hi la meua germana. “No hi ha res a fer, el cor ha deixat de bategar. Hem cridat el metge perquè en certifique el traspàs. No tardarà gens.” Va arribar-hi el meu nebot Càndid. Va besar ma mare d’una forma tan tendra que em va emocionar. Jo, seguidament, també la vaig besar. Càndid i jo, a banda i banda del llit dels meus pares, com si férem guàrdia a ma mare, ens miràvem, incrèduls, quan va arribar el metge i ens va fer eixir a tots de l’habitació, llevat de la meua germana. En eixir, el metge ens va donar el condol. Ma mare havia mort oficialment.

Si us interessa, el podeu adquirir ja a les llibreries del País Valencià i Catalunya. O també el podeu demanar directament a l’editorial. El serveixen en 48 hores per correu postal: http://vincleeditorial.com/producte/tot-entra-en-el-pes/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s