El mercat lingüístic

(Avui ha eixit el darrer número del diari Jornada. Ací us deixe, per si algú hi vol fer un pensament, l’escrit que vaig fer per al seu fullet promocional, El publique en homenatge a l’equip que ha fet possible aquesta utopia necessària. Valents i valentes!)

Resultat d'imatges de darrer numero del diari jornada

Una comunitat lingüística és un espai de comunicació compartit. D’una banda, hi ha la comunicació oficial, regulada pels aparells institucionals. Però, de l’altra, la comunicació cívica, producte de la iniciativa sociocultural. Aquesta darrera simbolitza, millor que cap altre indicador, la fortalesa de la col·lectivitat. Al capdavall, una comunitat lingüística és, en primer lloc, una societat civil, amb el que atributs que això representa: un cert model de “privacitat”, un eixam d’associacions voluntàries i, finalment, un mercat que funciona amb una llengua concreta.

Usos privats al marge, cada dia més plurals, el repte sociocultural català és, precisament, la construcció d’un espai públic de comunicació: un mercat de fluxos pluridireccionals i policèntrics en la llengua pròpia, com més intensos i més freqüents millor. Escrits, orals, audiovisuals i virtuals, per descomptat. L’entramat mediàtico-cultural n’és la biga mestra. Un entramat que construeix, alhora, el sistema bàsic de legitimació social i (re)genera l’univers psicosocial dels ciutadans; que configura, d’afegit, un factor estratègic en la societat postindustrial. La comunicació és, des d’aquest punt de vista, una àrea econòmica determinant, en paral·lel al valor discursiu o “ideològic” que li és consubstancial.

Més enllà de les iniciatives d’institucionalització del país, com ara el sector audiovisual públic, el fenòmen clau per a la modernització de la comunitat lingüística catalana ha estat la consolidació de mitjans de titularitat privada, com ara 8tv o Rac1, les edicions en català de La Vanguardia i El Periódico, El Punt-Avui o l’ARA; i també iniciatives més modestes i populars com ara Vilaweb o La Veu del País Valencià, entre moltes altres. La maduració d’aquest espai de comunicació compartit i heterogeni demana un pas endavant en el mercat de la llengua catalana que considere tot el territori lingüístic com un sol àmbit.

La cohesió d’aquest espai de comunicació dependrà del volum de mercat –de l’oferta i la demanda i tots els factors aparellats– que serem capaços de generar amb la nostra “producció” comunicativa. Només una llengua amb valor econòmic discriminatiu –ai!– té alguna viabilitat de futur en el model social imperant. Els creadors, els productors, els distribuïdors i, finalment, els consumidors, som els actors actius d’aquest mercat lingüístic, que és alhora un mercat de les idees. Manuel Castells assegura que “la identitat no es construeix amb propaganda, mitologia o ideologia, sinó a partir de processos materiales de convivència”. Els processos que reforça l’espai de comunicació: un espai de recreació incessant de la identitat col·lectiva.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s