Nosaltres, els negres

ESPILL

(Escrit demà farà 25 anys. Publicat en el meu primer dietari: Espill d’insolències, Bromera)

3-XI-93

Déu meu, si els negres parlàrem ! Quanta, quanta grandesa se n’aniria en orris ! Jean Cocteau ho diu d’una manera més rotunda: “El meu cas: vénen sempre a consultar-me en secret. No ho reconeixen mai en públic.”

 I, tanmateix, els negres, els ghost writers de què parlen els anglòfons, som gent honrada. I fidel fins a la temeritat més absoluta malgrat una dedicació sense reconeixement, sempre malpagada i a l’ombra fantasmal. Som gent de bé: treballem com el nostre mateix nom indica i callem com morts. Tirem la pedra, però amaguem el braç, per definició. Tenim, això sí, la grandesa i el privilegi de citar-nos de tant en tant sense que ho note ningú. La nostra és una escolàstica sense petulància.

Però la nostra felicitat és sempre melancòlica. I donem gràcies a Déu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s