JFK i Kenendi

ESPILL

(Escrit avui fa 25 anys)

22-XI-93

Eren, segons conten les cròniques, les dotze i mitja del migdia. El president dels Estats Units d’Amèrica, John Fitzgerald Kennedy i la seua esposa viatjaven en una limusina descapotable pels carrers de la ciutat de Dallas. A l’entrada d’Elm Street, dues bales impactaren en el cos del president i el feriren de mort.

Les mateixes notícies afirmen que, amb això, naixia el mite. El misteri que rodeja l’esdeveniment hi ha col.laborat bona cosa. El silenci oficial sobre tants aspectes, el sospitós assassinat del presumpte assassí, Lee Harvey Oswald, només dos dies després del magnicidi, les contradiccions de la CIA i de l’FBI, la relació de Kennedy amb el mafiós Sam Giancana, tot això és llenya permanent per a un foc que ara es revifa.

Jo tenia llavors només sis anyets de Déu. I, tanmateix, me’n recorde com si fóra ahir mateix. I ho faig, vés per on, d’una manera profundament tendra i delicada. Al tall de l’evocació, me n’adone com és la memòria d’agraïda. El pas del temps t’endolceix el record i només et fa presents alguns instants puntuals que et transporten a un munt d’il.lusions. Aquell dia, en ma casa hi hagué una tempesta de plors com si haguera mort algú de la família. No me’n vaig fer ben bé el càrrec fins molts anys més tard.

Mon iaio Cándido, el patriarca de la família, havia mort cent dotze dies abans –el 2 d’agost– i el dol fou quasibé el mateix. Era com si l’avi haguera mort dues vegades. I jo –protagonista inconscient– anava aquell dia de falda en falda, de gemec en gemec, perquè l’avi m’havia batejat, al marge de l’església, amb el nom de Kenendi. I ningú no m’havia contat mai per què.

La bona qüestió és que ara se’m representa l’avi Cándido a ca la tia Grenya comprant-me els millors dolços, o al Charco fent una paella de pollastre i conill, o un all-i-pebre d’anguiles que ell mateix agafava en la séquia mitgera de Foios, o una fregida de pardalets amb alls caçats en l’enfilat que tenien parat en un camp del terme d’Albuixec. I el recorde en companyia del tio Abel el de dalt del mataero, del tio Pastor o del tio Paco el de Molina. Els veig, tots plegats, en una barraqueta cebera al cor de l’horta, lluny del nucli urbà, al mig del món. Allà, asseguts en basquets de fusta, mentre adoraven una ràdio que parlava de maquis, de resistència, de l’exterior i d’una certa utopia necessària per a la subsistència. Allà, transmissors, potser sense saber-ho, d’una veritat que debades he buscat després en altres llocs.

I ara sé com m’estimava el iaio i què li representava aquell nom de ressonàncies estranyes que jo vaig tardar tant a desxifrar. I em fag càrrec de què devia evocar-li aquell nom amb què m’havia batejat personalment sense el consentiment de don Pasqual, el rector de la parròquia, aquell capellà integrista que sempre feia olor de dàlies i de gesmil quan t’obligava a besar-li la mà o a agenollar-te al confessionari.

I sé com de trist es degué sentir mon iaio Cándido, al cel dels republicans estant, quan JFK morí, avui fa trenta anys, al mig d’aquella ciutat de Dallas, a l’entrada d’Elm Street. I més encara en assabentar-se que Franco morí de vell i al llit molts anys després, quan el seu petit Kennendi era ja major d’edat i, com ell havia desitjat per damunt de tot, estudiava per a mestre. “Jo sóc mestre d’obres. Tu has de ser només mestre, que et menjaràs els millors melons i els millors pollastres del terme, xiquet”, insistia en la seua ingenuïtat afectuosa.

Tanmateix, ho recorde amb una melanconia plàcida i acusada que s’ha mantingut incòlume en el curs del pas del temps. Siga com siga, la memòria és un solatge que ningú no ens podrà mai traure de damunt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s