El “valor” de la literatura

(Escrit avui fa 13 anys)

Publicat dins

Al pas dels dies 1. Quadern d’entretemps, Ed. Perifèric, València, 2007.

http://perifericedicions.com/producte/al-pas-dels-dies-quadern-dentretemps/

 

Quadern

13 de desembre

La literatura ha esdevingut, a última hora, el meu sistema –sinó l’únic, el més important– d’interpretació del món. En aquest sentit, la literatura sargeix, ordena i dóna sentit global –sempre a posteriori– a una vida feta a pedaços sovint absurds i inversemblants. Al capdavall, la literatura no és sinó un sistema de memòria objectivador, a voltes contradictori, de la vida substantiva de l’escriptor. Per a alguns, una manera de modificar –de reescriure, en sentit literal– la nostra quotidianitat, de construir-nos una memòria amable, d’aportar cos i textura a la vida. En competència amb altres fonts de sentit de les nostres vides. La veritat també s’inventa, assegurava, amb raó literària, Antonio Machado. “Las cosas no son como las vemos, sino como las recordamos”, va sentenciar don Ramón María del Valle Inclán. La citació clàssica de Marcel Proust és inevitable: “la vertadera vida, la vida per fi descoberta i il·luminada, l’única vida, per consegüent, realment viscuda, és la literatura.” D’ací que l’escriptura haja esdevingut, com dic, l’expressió d’un cert sentit de l’ordre. És, de fet, l’única manera de “controlar” una biografia que se’ns escapa per un itinerari vital imprevist, laberíntic per a un xiquet de poble. “Viure és com escriure sense corregir”, assenyala António Lobo Antunes. Potser també per això, la literatura ha esdevingut un espai d’intimitat fonamental: de la nostra creació i de la nostra autonomia de criteri, que en altres esferes de la nostra vida són tan difícils d’aconseguir i de mantenir. L’espai intransferible de la nostra llibertat més personal, sempre a un pam de l’exili interior o de l’apostasia. Al cap i a la fi, l’autèntica biografia d’un autor és la seua obra i la resta, com afirma Josep Maria Castellet, “un pur comentari”. Josep Pla és el pagès il·lustrat que ell mateix va dibuixar pàgina a pàgina, volum a volum, de la seua obra completa, allà, al mas de Llofriu, després d’haver voltat més de vint anys per totes les grans ciutats del món informatiu. El personatge Josep Pla —el character, en diuen els anglesos de forma precisa– és, sense cap gènere de dubtes, la creació més colossal de l’escriptor Josep Pla. Tot això al marge de si Josep Pla era així “en realitat”. La vida passa, literalment, sense detenir-se. La cultura literària com a forma de vida i de coneixement té, per a nosaltres, a hores d’ara, el mateix sentit que han assolit els diners, el prestigi social, el sexe o el triomf del seu equip de futbol, per a uns altres. O per nosaltres mateixos ahir encara, presoners d’altres obsessions més recòndites, turmentats per les reflexions més tristes. El poeta romàntic buscarà finalitats majúscules i es projectarà en l’estètica del last hero que s’imagina que és –incomprès, torturat, enganyat i solitari–, mentre el literat laic indagarà en l’alegre família dels assagistes de què parlava Joan Fuster, descreguts, antiretòrics, polièdrics i, sovint, contradictoris: insatisfets amb ells mateixos. “Estic en desacord amb mi mateixa”, ens va deixar dit com a herència Susan Sontag, “sempre mirant de redefinir-me.” Doncs això mateix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s