El Genovés i Joan Fuster

978840905271

(Avui, 20 de desembre, Paco Cabanes, el Genovés de nom esportiu, fa 64 anys. En el meu dietari Tot entra en el pes, ara a les llibreries, explique la seua relació amb Joan Fuster. us en deixe un tast.)

(…)

Durant els anys 1991 i 1992, vaig mantenir unes converses formals amb Joan Fuster. La seua mort inesperada el dia 21 de juny del 1992 em va commoure com poques altres pèrdues i, com és natural, va capgirar de dalt a baix el projecte que compartíem. Mai no havia pensat en tal desgràcia. No tinc, de fet, ni una sola fotografia amb Joan Fuster, malgrat que havíem convingut que el llibre havia d’incloure un plec central de material gràfic. Després del traspàs, l’única opció honrada era publicar-ne una transcripció com més fidel millor. Així ho vaig fer i, a la darreria del mateix 1992, eixia al carrer Converses Inacabades, un llibre que vam presentar el 23 de novembre, dia del natalici de Joan Fuster, a Sueca, l’editora Rosa Serrano, el vicepresident de les Corts valencianes, Vicent Soler, i jo mateix. Encara note l’emoció d’aquell retorn a Sueca després de l’emotiu soterrar de l’escriptor.

(…)

En paral·lel a les meues converses amb Joan Fuster, vaig redactar un llibre sobre el Genovés, el més gran jugador de pilota de tots els temps i un dels personatges valencians més reconeguts per les classes populars. De fet, el nom del Genovés ha esdevingut, potser sense que ell mateix en fóra conscient, el símbol més unitari i incontestat dels valencians: una part consubstancial de l’imaginari col·lectiu del país. Vam presentar aquell llibre el dia que Paco feia quaranta anys, amb el Centre de l’Esport de la ciutat de València ple de vores a vores. Les dones de l’Editorial Tàndem, amb Rosa Serrano de manifassera major, acompanyada de les meues estimadíssimes Gemma i Rocío, es van encarregar que hi haguera tortà de natalici. 

(…)

Segurament, ni Joan Fuster va veure jugar mai el Genovés ni Paco deu haver llegit una ratlla de l’il·lustrat de Sueca. Joan Fuster és l’intel·lectual que “separa la nostra prehistòria de la nostra història”, segons paraules d’Ernest Lluch. El “contemporani capital”, que en va dir Francesc Pérez Moragón jugant amb l’apel·latiu que havia dedicat André Malraux a André Gide. Per la seua banda, el Genovés va revolucionar el món endormiscat de la pilota i va tornar a omplir els trinquets i els carrers de dalt a baix del país. Llibre a llibre, quinze a quinze, Joan Fuster i el Genovés, cadascú a la seua manera, representen dues originalitats en un país que no hem fet. Està de sobres apuntar que jo, orgullós, me’n sent una conjunció copulativa, entre dues fites sense retorn.

Podeu trobar el llibre a la majoria de llibreries del País Valencià i Catalunya. També us el pot servir directament l’editorial Vincle si féu la comanda on line per mitjà de la seua web:

Tot entra en el pes, Ed. Vincle, València, 2018.

https://vincleeditorial.com/producte/tot-entra-en-el-pes/

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s