Natalici a Nova Orleans

Quadern

(Escrit ara fa 15 anys)

 

18 de desembre

Avui he dinat amb Ricard i Imma per a preparar la celebració del cinquantè aniversari de Ricard. Fa anys que tenim el projecte de celebrar-ho amb un sopar al River Cafè, a Brooklyn, prèvia visita, a poqueta nit, a l’Empire State. Tan bon punt hi pense, les cames se’m doblen de fluixedat. “New York is a glorious monument to the 20th century”, va escriure Walter Winchell, potser en contestació a Walter Benjamin que batejà París com la capital del segle XIX. Nova York és, per a nosaltres tres, la memòria del carrer 52 dels anys quaranta —Swing Street–, emblemàtica per a la tribu dels aficionats al jazz, on la tendra Billie Holiday es va deixar la vida, consumida per l’alcohol i la droga, sola, un disset de juliol del 1959. Lúcida fins a l’exageració, lady sings the blues ens va confirmar que “quan ets pobre, creixes de pressa” i que, al Nova York de l’època, fa quatre dies, “un bordell era quasi l’únic lloc en què es trobaven blancs i negres.” Però nosaltres passejarem pel carrer 52, nostàlgics de la seua càlida veu, i imaginarem la gran dama amb B. Godman, amb el Duke, amb Count Basie, amb Artie Shaw i, sobretot, amb Lester Young, la seua  “ànima bessona” en la professió. I la veurem entonant una balada qualsevol al Cafè Society, el primer local de Nova York sense barreres racials.

Com que el cava em fa xarrar pels descosits, he proposat aprofitar el desplaçament i allargar-nos a Nova Orleans, el bressol del jazz, música gràcies a la qual vam esdevenir amics tots tres ja fa molts anys. La meua proposta, feta mig en broma mig seriosament, ha estat saludada amb etílica unanimitat. Quina ciutat si soterren la gent amb banda de Dixieland Jazz! No debades és la pàtria de Buddy Bolden, de Louis Armtrong i de la nissaga dels Marsalis. Només en conec quatre tòpics, però, segons tinc entès, el Barri Francès de Nova Orleans –el Vieux Carré– n’és el rovell de l’ou. Les plantacions de cotó em criden des d’allà en forma de fotogrames d’infància. Els locals amb música en directe en són molts, segons tinc entès, amb el Preservation Hall, catedral del blues i del jazz, com a fita d’impossible renúncia enmig d’aquell barri en què es concreta el mestissatge de les tradicions espanyola, francesa i britànica, la cajun i la criolla. En l’arquitectura i en l’urbanisme, en la música i en la literatura que s’hi ha generat. I, per descomptat, en la cuina. Europea, africana, americana, Nova Orleans ho és tot alhora: the big easy. I, per si faltava poc, hi ha l’atracció del Mississipí, tan mític. Un riu —el Riu, als EUA– de vora sis mil quilòmetres, des del Missouri, tocant Canadà, i el Bosc Nacional de Chippewa, territori sagrat dels indígenes chippewa i ojibwe –els “recol·lectors d’arròs salvatge”–, travessant tot el país –la natura verge del nord i les ciutats de forta industrialització, l’Oest Mitjà, les Grans Planes– fins al Carib, al cor del golf de Mèxic, territori sagrat per als malalts, com nosaltres, de literatura, de música i de cinema. Mark Twain, el cronista oficial del Riu –un twain és una mesura de profunditat de les aigües–, se m’apareix ja en somnis, recorrent-lo aigües avall i amunt. A estones, acompanyat de Tennesse Williams, de Truman Capote i, per damunt de tot, de William Faulkner, fills del sud: real i de ficció, que és el mateix. Nova Orleans són els EUA, però és el Carib, i això li atorga una atracció especial. Ara mateix, hi ha setze graus positius i s’espera una màxima superior als vint. Un temps excel·lent per a fer turisme. La visita a Manhatan –així ho he proposat, i així ha estat segellat amb una altra botella de cava català– convé fer-la de tornada. Sembla que hi passarem fred. Ara, segons Whedher chaannel, hi fa 13 graus per sota de zero i s’espera una màxima de tres graus negatius, amb vents freds i tempestes d’aigua i de neu. Déu proveirà. En arribar a casa m’he fet acompanyar pel Bronx Blues de Stan Getz i del Lullaby of Birdland de Sarah Vaughan. Bona companyia per a esperar un mes curt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s