Amb el ciri a la mà

mare de dÉu

(El Govern Valencià ha decidit que enguany serà l’Any de Sant Vicent Ferrer. El MUVIM –Museu de de Il·lustració i la Modernitat ?)– dedica una gran exposició a la Mare de Déu dels Desemparats. I jo, fill i nèt de blasquistes i apòstata de l’església còmplice de Franco, me’n faig creus. Mirava d’escriure’n alguna cosa i m’he trobat un article que jo mateix havia publicat al Periódico de Catalunya el 16 de juliol de 2007, ara fa 12 anys. No sabria millorar-lo, canviant només uns noms per uns altres, vés per on. Per si vostès hi tenen interès, ací el tenen.)

 

València s’ha fet beata, qui ho havia de dir. ¡Si el periodista Félix Azzati, regidor de l’última capital de la República, alcés el cap! Ell, que renegava de la Verge dels Des- emparats, patrona de la ciutat, “perquè no es presenta a les eleccions”, avui no reconeixeria els seus paisans, abduïts per l’encens vaticanista. La València que va engendrar néts de Diderot com Joan Fuster va beatificar durant el pontificat de Joan Pau II més màrtirs que qualsevol altra diòcesi apostòlica i romana. Ara, l’arquebisbe d’aquesta diòcesi, Agustín Garcia-Gasco, s’ha erigit en capitost de la croada antilaïcista i antizapaterista, que han d’aparèixer com a sinònims en el nou catecisme. En agraïment, la Generalitat ha concedit estudis de Medicina a la Universitat Catòlica.

En el seu entusiasme febril, l’arquebisbat també promou un temple dedicat al culte dels valencians morts en la guerra civil “per l’odi de la fe”. Naturalment, l’ajuntament ha facilitat les requalificacions i permutes de sòl necessàries. Simultàniament, la Universitat de València va organitzar fa unes setmanes un homenatge al doctor Peset, rector de la institució entre el 1932 i el 1934 i afusellat el maig del 1941. Peset havia encapçalat la llista del Front Popular en les eleccions del 36, i això explica potser per què no va assistir al seu recordatori cap representant del poder polític. Ja se sap que a València tots els morts no són iguals. En fi, l’estreta complicitat que s’ha establert entre l’arquebisbat i el Palau de la Generalitat, entre la glòria celestial i el poder terrenal, és avui tan important que la presa de possessió de Francisco Camps es va assemblar a una autèntica coronació mariana, i el seu vibrant discurs –“som els millors”, va revelar– va resultar digne d’un “eloqüent orador sagrat”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s