Literatura patriòtica

Escrit avui fa 25 anys.

12-I-96

Antonio Muñoz Molina, segons la meua manera de veure les coses, és la millor prosa — narrativa i no-narrativa– de les lletres espanyoles actuals.

En la complicitat de ser-ne un devot lector, compartesc, amb ell, un bon univers de centres d’interés: la reivindicació terapèutica de la funció intel.lectual, la generositat en el compromís cívic, la cultura liberal espanyola nascuda arran de les Corts de Cadis, la il.lustració entesa com a eina imprescindible per a la compactació social i la cultura progressista, el rebuig fastigós del localisme i el meliquisme aïllacionista, l’assumpció natural d’uns orígens populars, l’interés apassionat per l’exterior i el diferent, el respecte per la cultura republicana i la memòria històrica, el somni més o menys utòpic de la igualtat, el compromís amb la pedagogia reformista i la tenacitat en la defensa del sector públic com a garantia d’universalització de drets i deures. I, encara, la fascinació per Max Aub, l’afecte incondicional per Tomàs y Valiente o l’amor per Blanca –compartit, naturalment, amb Haro Tecglen.

¡ Quina llàstima que un home que posa els punts i les comes d’una manera tan universal ensenye, seguit seguit, l’orella nacionalista amb una hostilitat mal dissimulada ! Però ja ho diu la tradició oral: estira més una gota de sang que una maroma de barco.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s