La porta del món

El mes de desembre passat vaig inaugurar una secció quinzenal al suplement POSDATA del diari Levante-EMV, que es publica sota el rètol genèric de CAIXA D’EINES.

Ací en teniu el novè lliurament.

CAIXA D’EINES (9)

LA PORTA DEL MÓN

Toni Mollà

Damunt de la taula de la llibreria, en primeríssim pla, hi havia Ellis Island, un text d’encàrrec que Georges Perec va escriure per a un documental sobre aquella porta d’entrada dels immigrants als Estats Units d’Amèrica. Una edició que Seix Barral acaba de posar al mercat.

Me’n vaig endur un exemplar i el vaig llegir tot d’una, en sessió contínua. Un text bellíssim, com tota l’obra de Perec. Un document d‘alta intensitat emocional, ja que l’illot d’Ellis Island, davant del baix Manhattan, va ser durant dècades l’esperança dels oblidats d’Europa. La darrera frontera per a una gent que fugia de pàtries incòmodes amb les maletes farcides de promeses només boiroses.

En acabar-ne la lectura, vaig pujar una fotografia de la coberta a les xarxes digitals amb un comentari circumstancial: “una petita/gran meravella”. Un parell d’amics ben llegits s’afegiren a l’elogi puntual d’un dels escriptors francesos –fill d’immigrants– més innovadors del segle passat. Algun dels meus amics va recordar que hi havia una versió del llibre en català de l’editorial l’Avenç. El llibreter ja me n’havia alertat. És un luxe llegir un llibre en l’idioma que l’escriptor el va concebre. Altrament, convé llegir-lo o en la de l’eventual destinatari. Georges Perec s’hauria de llegir en francès, per descomptat. Com Richard Ford en anglès o Manuel Vilas en espanyol, posem per cas. La literatura és un sistema d’expressió i de memòria, però també un codi cultural que només la pròpia llengua recull en la seua genuïnitat. Però el meu coneixement del francès no és suficient per a gaudir de Georges Perec en tota la seua complexitat de matisos. La traducció és el pont natural entre sistemes culturals, però la interposició d’un tercer idioma, un peatge desfigurador.

L’edició catalana d’Ellis Island es troba descatalogada de fa anys i els meus amics i jo en vam alçar un crit virtual per la reedició. L’editora ens ho va agrair amb bones paraules mentre remarcava que, al seu dia, aquella obra publicada en català no havia trobat, per dir-ho amablement, uns compradors precisament entusiastes. Jocs florals al marge, la viabilitat de les empreses culturals implica l’existència d’una massa crítica estable de consumidors. Valors discursius també al marge, un llibre, com una pel·lícula o un disc, és una mercaderia subjecta a les mateixes circumstàncies que qualsevol altra. La llengua de consum determina la consistència del mercat i, de retruc, de la comunitat lingüística. Com Ellis Island, una llengua és una porta d’entrada al món. Al món autàrquic de la rodalia o també a la universalitat que ens ofereixen traductors i editorials. La demanda de segons quins productes és la clau d’aquella porta i el vincle amb el món que desitgem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s