Sobre l’estil literari i l’ombra de Joan Fuster

Quines coses escrivia jo fa 25 anys!

2-VI-96

El llenguatge literari és, per definició, connotatiu, simbòlic. Si volem dir-ho un poc col·loquialment, podem dir que és un llenguatge treballat. El llenguatge periodístic, per la seua banda, és una especialització d’això que anomenem l’estàndard: un registre neutre, amb un valor estrictament instrumental.

Aquestes distincions de manual d’estilística funcional perden els seus contorns quan intentem traslladar-les a l’anàlisi dels textos reals produïts per escriptors de diferent mena.

Hi ha, per exemple, escriptors literaris –diguem-los literats, per entendre’ns– que fan un ús molt neutre i pla del llenguatge. De fet, massa sovint –especialment els narradors de ficció– inventen una història, però s’obliden de la funció estètica inherent als treballadors del llenguatge: són els romancers. Els correctors editorials –gloriosos negres de la literatura catalana– hi juguen un paper excels com a falsificadors de la qualitat lingüística dels nostres escriptors.

Per contra, també hi ha escriptors de diaris –diguem-los periodistes, també per entendre’ns– que fan servir un llenguatge barroc i ampul·lós. Són els redactors frustrats.

Els centaures d’escriptor i literat haurien de ser, segons aquesta manera de veure les coses, el paradigma de la distinció esmentada més amunt. Però les coses tampoc no són sempre tant senzilles. O més aviat al contrari.

En la literatura catalana del País Valencià, posem per cas, hi ha el cas Fuster, tan rebregat. L’escriptor de Sueca, influït per Josep Pla, per Gaziel i per D’Ors, escrivia als periòdics com ho feia als llibres: buscant la màxima eficàcia comunicativa, amb l’objectiu confessat de fer-se entendre. “La primera obligació de tot escriptor és fer-se llegir”, va deixar escrit en més d’un paper.

Personalment, em costa de trobar diferències estilístiques entre els literats que també escriuen als diaris. Si se’m permet la boutade, diré que hi ha qui escriu bé i qui ho fa malament. I s’ha acabat. Com a tot arreu. Però, almenys en el cas valencià, no arribe a trobar diferències voluntàries d’estil entre el Joan Francesc Mira o el Ferran Torrent, escriptors de diaris, i els Mira i Torrent novel·listes, posem per cas. De fet, podíem dir que són monoestilístics –si fugim de matisos, per descomptat

Joan F. Mira, fusterià ortodox en l’estil i intel·lectual refinat, cultiva sempre una prosa cisellada, amb una puntuació clàssica, al servei, com el mestre de Sueca, de la transmissió del contingut. De fet, Joan-F. Mira, com tants altres escriptors valencians, ha interioritzat –potser inconscientment i tot– l’estil fusterià.

La repetició de fórmules i clixés d’encuny fusterianoplanià és una constant també en els casos, posem per cas, de Josep Palàcios, de Josep Franco, de Josep Palomero, d’Enric Sòria, de Josep Piera –i meua, si voleu, per descomptat. La influència fusteriana, en aquest sentit, ha estat, al meu entendre, potser excessiva i tot. Vicent Raga en va parlar en una erudita conferència que, desgraciadament, continua inèdita: “Joan Fuster. L’estil i la influència”.

La normalitat lingüisticoliterària exigiria una major obertura del compàs estilístic: una major diversitat. No oblidem que Joan Fuster –i el seu estil, com a conseqüència– és un home immergit al cor mateix d’una societat tradicional “que treballa i cull arròs”, segons li agradava de repetir a ell mateix. El localisme, a voltes exacerbat, sempre conscient, de Fuster, té una influència acrítica en la majoria de la nòmina de lletraferits valencians. L’estil “pagès i sorrut” d’un Pla, d’un Fuster, mestres de la prosa no-narrativa autòctona, no semblen el millor model per a una narrativa de ficció o la periodística moderna, per exemple. L’adjectivació “arriscada, precisa i divertida” que, segons Vicent Salvador, caracteritza Fuster, no és tampoc el recurs més adequat per a aquests gèneres més propis de la modernitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s