Notes de dietari, 25 anys després

Aquestes notes van ser escrites just ara en fa 25 anys.

Formen part del meu primer dietari, Espill d’insolències (Bromera, 2000)

Pura arqueologia, ben mirat!

1-IX-96

“Ahir vaig estar considerant que la situació més convenient per a mi és escoltar la conversa de dues persones que parlen d’un afer que els interessa molt a tots dos, mentre que la meva participació és del tot llunyana i, d’altra banda, desinteressada.”

Qui així s’expressava era Franz Kafka. I no sabria afegir-hi ni una coma.

2-IX-96

Ben bé que ho sé. La gelosia és una classe de paranoia, potser la que més fa patir i tot. El súmmum, per al gelós i per al paranoic, és que l’acacen de veritat.

Amb tot: només un irresponsable pot assegurar que no ha sentit mai gelosia. Hem d’estar sempre vigilants, que l’enemic és a tot arreu !

6-IX-96

Els llibres que desconec: aquests són els millors. O: avui m’he alçat optimista.

7-IX-96

Demà serà el primer dia de classe de la meua filla. Mentre escric aquestes notes, Marina s’arregla el plumier, la motxilla nova i els colorins. Quina felicitat més sincera ! És un moment d’aquells en què t’agradaria parar el temps. A fi de comptes, la felicitat –com l’existència, per a Vladímir Nabòkov– no és més que un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra.

11-IX-96

L’autèntic promotor del diari El País fou José Ortega Spottorno. I, naturalment, de pare músic, fill ballador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s