La València de Kenneth Tynan

La València de Kenneth Tynan

Toni Mollà

El final més o menys oficial de la pandèmia i l’inici d’una primavera estiuenca han tornat el turisme de masses a la ciutat de València. La rodalia del  Mercat Central i de la Llotja –una plaça molt ben reformada que posa en valor el nostre patrimoni– deu ser ara mateix l’espai urbà més fotografiat, en dura competència amb la Ciutat de les Ciències. Però la seua bellesa redescoberta l’ha convertit en poc de temps en lloc de concentració a totes les hores del dia. Els compradors del mercat i els visitants cul de cafè hem perdut tranquil·litat a canvi de l’auge dels negocis destinats als turistes low cost. Joseph Schumpeter en deia “destrucció creativa”. 

El debat sobre el model turístic valencià és antic, limitat especialment a l’oferta litoral. Fa pocs anys que la ciutat de València s’ha sumat a la llista de destinacions de masses. La capital havia quedat al marge d’aquest gran fenomen posterior a la segona guerra mundial i que en poques dècades ha arrasat l’esperit de tants barris i ciutats centenàries d’Europa i del món sencer. Precisament això feia atractiva la ciutat de València als ulls d’aquells que fugien de les destinacions convencionals, com l’intel·lectual Kenneth Tynan que ens va visitar en moltes ocasions des del 1951 fins la seua mort el 1980.

En la darrera Fira del Llibre –un d’aquells fenòmens al marge de la modernitat líquida– vaig adquirir València, capital mundial de l’antiturisme, que ha publicat l’editorial valenciana Companyia Austrahongaresa de Vapors, un negoci tan noble com segurament ruïnós al capdavant del qual hi ha Francesc Bayarri. Un llibret divertidíssim, una peça d’humor britànic sobre València que Tynan va publicar el 1970 en forma d’article –“The judicious observer will be disgusted— en el magazín The New Yorker. El pròleg de Francesc Bayarri –un periodista que  a diferència de l’encara ministra Margarita Robles sí que coneix The New Yorker– s’ho val per ell mateix. 

Amic de Marlene Dietrich, Roman Polanski o Ernest Hemingway, Tynan va elevar València a “capital mundial de l’antiturisme”. Ell mateix, amo i senyor, es va autoinvestir fundador de la Confraria dels Antituristes –confraria que abomina del turisme convencional i la consegüent devastació paisatgística i icònica dels espais visitats. Tynan descriu una València mercantil amb forta vida pròpia que en foragita els visitants sense contemplacions: “un dels pocs llocs que satisfà quasi del tot les nostres exigències”.

Tornen, dic, les legions devoradores de paella mixta pels carrers de Ciutat Vella, ara renovat plató situacionista. Potser, a la manera del britànic Kenneth Tynan i l’austrohongarès Francesc Bayarri, un dia no molt llunyà algun escriptor indígena homenatjarà amb nostàlgia insana la ciutat sepultada. 

POSDATA, Levante-EMV, 21 de maig de 2022.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s