Duelo al sur

El año 1907 Joseph Conrad escribió “El duelo”, una novela corta que recrea la vida de dos tenientes de húsares de Napoleón: D’Hubert y Feraud. Los dos oficiales se enfrentan por extracción social, por la manera de hacer carrera militar, por sus amistades, por sus convicciones morales, por sus rencores y formas de resolver los odios y conflictos compartidos. D’Hubert y Feraud sirven al mismo emperador con lealtades paralelas. Pero desde que cruzaron por primera vez sus miradas sólo viven para alimentar entre ellos un odio obsesivo que se convertirá en el único motor de su vida. Estoy seguro de que ni el ex presidente de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, ni Francisco Camps, actual inquilino de la misma institución, han leído al también autor de “El corazón de las tinieblas”. Pero su enfrentamiento compulsivo lleva camino de superar la ficción literaria. El control por la Caja de Ahorros del Mediterráneo ha sido el penúltimo encontronazo entre estos oficiales de Rajoy. La preparación de las listas electorales de mayo avanza el duelo definitivo. Si se tratara de un wenstern clásico, sólo quedaría en pie uno de los contendientes. Aunque Paul Newman y Robert Redford  acabaron los dos abatidos por la policía boliviana en el mítico “Dos hombres y un destino”.

Article publicat l’any 2007 al Periódico de Catalunya.

 

Anuncis

John Irving

Irving-2

John Irving (1942) és un dels grans escriptors nordamericans actuals. Professional de l’escriptura, ha estat també guionista de cinema i ha aconseguit gran èxit comercial amb els seus llibres tant als EUA com a la resta del món. Potser per aquesta raó, la crítica literària més aristocràtica l’han menystingut sovint ací i allà. De forma injusta i del tot prejudiciosa, al meu entendre, segons deu haver comprovat el lector que ha gaudit, per exemple, de la lectura de Príncipes de Maine, Reyes de Nueva Inglaterra; Oración por Owen; Un hijo del circo i, ben especialment, Una dona difícil.

Irving va aconseguir l’any 2000 un òscar cinematogràfic al Millor Guió Adaptat per The Cider House Rules. L’ultima nit a Twisted River és la darrera novel·la que jo li he llegit, una novel·la amb un protagonisme especial, com tantes altres ocasions en l’obra d’Irving, pel paisatge melancòlic de New Hampshire i els estats de la rodalia de Nova Anglaterra que tanta nostàlgia insana em provoquen. El cor del llibre és, però, la descripció més o menys metafòrica de la fugida i la reinvenció personals com l’únic camí de salvació. Un camí durant el qual la memòria s’esvaeix com a institució social al mateix temps que fa companyia en la més estricta individualitat. Una obra de maduresa, autocrítica, poc complaent amb el seu entorn i no apta per a elitistes i vestals de la literatura.

Patrick Modiano

 

Escriptor de gran prestigi a França, Patrick Modiano va tardat a ser reconegut a l’estat espanyol. Fill de pare jueu, va iniciar-ne la carrera literària amb una sèrie de novel·les sobre l’ocupació nazi i el col·laboracionisme.  El 1978 va obtindre el Premi Goncourt per La calle de las tiendas oscuras, un text de contingut autobiogràfic en què reflexiona sobre el judaïsme durant i després de la segona guerra mundial. Autor prolífic de novel·les diguem-ne canòniques, Modiano assoleix la màxima expressivitat amb la literatura híbrida, a mitjan camí entre la narrativa tradicional i els gèneres de la memòria no importa si certa o imaginada. Mestre de la melancolia més tendra, el resultat és una altra sèrie literària escrita de forma més eixuta i directa. Amb Un pedigrí –per al meu gust, la millor de totes– i En el café de la juventud perdida –que completen La calle de las tiendas oscuras–, Patrick Modiano se situa en l’Olimp de l’autoficció europea, entre Sebald, Vila-Matas o Javier Marías.

El verano mágico en Cape Code

Russo

RUSSO, Richard, Ed. Alfaguara, 2010

Els nord-americans solen anar per davant. També en l’art i en la literatura, que, encara no fa mig segle, eren patrimoni europeu. Els escriptors que marquen tendència arreu del món són nord-americans, o residents als Estats Units, publicats per editorials americanes i promoguts per la seua indústria editorial. Richard Russo forma part de l’olimp literari nord-americà i, per consegüent, mundial. Però ho fa amb novel·les de tall europeu diguem-ne tradicional. Novel·les de família, de grups i de xarxes socials que es fan i es desfan moltes vegades al marge de la voluntat dels protagonistes. Com la vida mateix d’allà i també d’ací, lligada a fet atzarosos i incontrolables que potser no entraven en el nostre itinerari biogràfic previst ni desitjat.

El verano mágico en Cape Code n’és el darrer lliurament, després d’Empire Falls, que fou premi Pulitzer el 2002 i de la monumental Puente de los Suspiros. De prosa sempre cristal·lina, Russo no solament es fa llegir amb plaer sinó que ho fa amb una ironia que semblaria impossible per a uns temes que el lector pot tindre ben encarnats al seu medi vital més pròxim.

Els americans, hi insistisc, van per davant; però, almenys en la desestructuració de la vida tradicional i un cert desarrelament vital, ja els toquem el tòs. Massa que ho sabem. Llegim els seus autors i ens coneixerem nosaltres mateixos.

 

 

Publicat a la revista Silenci, València, estiu del 2010.