Comiat per burofax

Després de 25 anys, l’empresa RTVV ens va acomiadar per burofax. Ara fa just 7 anys.

Ho vaig recollir en el meu dietari Tot entra en el pes, que no debades portava com a títol Una dècada de pèrdues i guanys. Perquè conste en l’acta –si és que n’hi ha, que no n’hi ha– i als efectes oportuns, que es veu que estan amortitzats.

Ja en fa 7 i prompte en farà 70. Que siga en vida vostra.

Despús-ahir, 16 de maig, vaig rebre el burofax que posa fi a la meua relació laboral amb RTVV. Després de més vint-i-cinc anys de serveis, m’acomiaden per burofax. El mes que ve faré 57 anys i, avui mateix, he anat a l’oficina de l’INEM de Meliana i m’he convertit en un entre tants ciutadans valencians inscrits en aquella tètrica casa “a la recerca d’ocupació”.

L’ERO d’extinció de RTVV ha deixat al carrer tots els treballadors de l’empresa i, de retruc, els de les empreses privades que en depenen: productores de continguts, estudis de doblatge i sonorització, estudis de disseny, etc. També els professionals per compte propi que tenen treball més o menys continuat al sector audiovisual privat: realitzadors, guionistes, traductors, ajustadors i actors, entre altres. Quantitativament, com si haguera tancat la FORD d’Almussafes, un desastre econòmic de dimensions laborals i socials impensables. Una barbaritat col·lectiva que afectarà, si més no, tota una generació de valencians i un sector econòmic vital per a la hipotètica modernització del país de què parla i no acaba la nostra classe política. Un país sense sector audiovisual ni indústries connexes no té viabilitat en el món d’avui. A mitjan termini, un empobriment cultural i econòmic i una epidèmia de fuga de cervells cap a altres indrets en què l’estructura productiva demande perfils professionals que el tancament de RTVV expulsa.  Com si ploguera, deuen pensar els senyors diputats del PP que en van prendre la decisió. Qui siga ase, que l’albarden! No sé si ens en refarem mai, perquè on es revolca l’ase, hi queda pèl!

Enmig de la silenciosa intensitat de casa, en una emissora comercial de ràdio, sona The End de The Doors:

This is the end
Beautiful friend
This is the end
My only friend, the end

Of our elaborate plans, the end
Of everything that stands the end
No safety or surprise, the end
I’ll never look into your eyes…..again

Can you picture what will be
So limitless and free
Desesperately in need…..of some….
stranger’s hand
In a…..desperate land?