NACIONALIME*
Toni Mollà
Contra el que hauria estat desitjable, l’obra d’Ernest Gellner és poc coneguda entre nosaltres, inclosa la “dissidència perifèrica”. Ni la ciència social institucionalitzada ni l’assagisme nacional han parat massa atenció a la interpretació del nacionalisme d’aquest prestigiós sociòleg.
I, lògicament, en el pecat portem la penitència. La trilogia dedicada per Gellner a l’anàlisi d’aquest fenòmen tan mutable és una peça clau del pensament social sobre el tema. El fet que el llibre que ara ressenyem siga l’únic publicat en català és també una dada substantiva que no hauria de passar-nos per alt.
Tanmateix, les reflexions d’aquest sociòleg d’origen jueu, de parla alemanya, professor a Cambridge i posterior director del Centre per a l’Estudi del Nacionalisme a la Universitat Centreeuropea de Praga, són especialment adequades per a explicar el nostre context nacional més immediat. D’entre totes les seues reflexions, vull destacar-ne ací un parell. D’una banda, la seua insistència en el fet que el nacionalisme és “el correlat de certes condicions socials”, i, per tant, “no és de cap manera accidental”. I, de l’altra, que “el nacionalisme té les seues arrels en la modernitat”.
Aquestes dues evidències s’han de remarcar sobretot pel contrast davant de les mentalitats metafísiques que impregnen tant el nacionalisme espanyol com els perifèrics peninsulars. És al món modern i industrial on pren sentit el nacionalisme com a vincle social bàsic. La pregunta que s’imposa és la seua funcionalitat en societats postindustrials i complexes. L’economia-món i la societat de la informació són fenòmens globals amb formes més o menys localitzades que haurien de fer-nos replantejar temes bàsics i també clàssics com la homogeneïtat, el pluralisme o la importància de “la cultura i l’organització social” en l’estabilitat i la cohesió comunitàries.
Fa un temps, Ernest Garcia assegurava que el valencianisme era un moviment permanentment en retard: “foralista i feudalitzant quan els vents jacobins i liberals recorrien Europa, monarquitzant i beat en anys de moviment popular anticlerical i republicà, petitburgés i republicà en l’era de les revolucions proletàries, afer de professors i literats en el món de la televisió i els ordinadors.” Trobe la citació de màxima actualitat. I, en efecte, per raons diverses, el nacionalisme valencià –tan ric en opinions com erm de descripcions– no ha aconseguit de convertir-se en un factor d’integració col·lectiva –ni socialment ni territorialment– perquè rarament ha lligat amb el país real. Consegüentment, potser caldria repensar el sentit del nacionalisme davant la irrupció de factors inèdits com la evolució tecnològica i les noves xarxes de comunicació que tot ho ameren. I, per tant, si, des d’una òptica de progrés i de benestar social, constitueix una aportació productiva i, sobretot, positiva.
El nacionalisme provoca moltes preguntes. La lectura de Gellner hauria de suggerir-nos respostes diverses d’acord amb contextos i escenaris. La societat valenciana actual no és l’espai de cultura tradicional que va descriure Joan Fuster a la primeria dels anys seixanta. Caldria noves anàlisis i propostes innovadores que no es limitaren a polemitzar amb el passat.
Nacionalisme és un testament intel·lectual d’Ernest Gellner, mort el 1995; un testament redactat amb una prosa precisa i elegant, un to pedagògic d’agrair i un sentit de l’humor a gotes refrescants. Si més no per higiene intel·lectual, hauríem d’incorporar Gellner a les nostres lectures. Ens servirà, de segur, per revaloritzar el pluralisme i “desfetitxitzar la terra” com a valor essencialista. Que no és poc en un país on vora la meitat de la gent creu que haver nascut ací és més un orgull que no un accident; i on l’altra meitat pensa que això mateix és un estigma a esborrar per mitjà d’algun mecanisme –real o imaginari– de fugida.
“Nacionalisme. A propòsit d’Ernest Gellner”, publicat dins Caràcters, núm. 6, Ed. IIFV, València, 1999. Ara forma part del meu llibre ESCRITS CONTRA EL SILENCI. A PROPÒSIT DE L’OBRA CÍVICA DE JOAN FUSTER.
Sota la morera 